4/2/09

Mirallet, mirallet màgic...

La meva filla no vol seguir els meus passos. De moment no. - Quina llàstima, jo que li volia fer grabar Bon Nadal i Bona Festa Major (quan parli)... Projectem en els nostres fills els nostres desitjos, els nostres valors, però també les nostres mancances i les nostres misèries. Em miro a dins. Ho estaré fent bé? Ho estaré fent més o menys bé? Ella s'emmirallà en mi, en nosaltres, com jo ho he fet amb els meus. I dels meus he vist imatges que m'han meravellat i d'altres que m'han horroritzat. La Gallina Marcelina es menja amb els seus pollets les magdalenes acabades de sortir del forn que han amassat plegats amb tant d'esforç. No em sembla gens fàcil, però tampoc tant difícil, això sí, requereix una mica d’esforç. La veïna de baix, que és mestressa de casa, ha decidit portar a la guarderia tot el dia la nena de dos anys (de 9 a 5) perquè sinó és passa tot el dia fent viatges de casa al cole (hi ha 200 metres escassos, menys de 4 minuts a pas de passeig). Al cole menja millor. Els nostres amics li donen al bebè la lleteta del temps (del temps del mes de gener), és més còmode. Els bebès s'acostumen ràpid, ho diu en un llibre. La meva amiga de ses illes també. I tu, estimat lector, com li prepararies el tallat de després de dinar al teu ésser estimat, al més preuat? Calentet? Amb el cafè acabat de fer? O amb el cafè que et va sobrar ahir i la llet del temps? (temps de gener).

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Encara li falta una mica, quan sera mes grandeta segur que li agradara, però si no es així, segur que troba altres coses que li agradin.
Yo porto anys esperant que la meva filla gran escrigui un llibre i ella em diu que ho faci jo.
Un peto
Bulila

Elisabet ha dit...

Perquè no n'escribiu un les dos juntes, en equip? Jo el llegiria...
Petons.

Ali ha dit...

Si no les damos todo lo mejor ahora, cuando lo haremos? Cuando te diga delante del colegio "mamá no me des más besos!" ya será demasiado tarde. Hasta ese momento, la leche calentita y siempre con nosotros...
Si hay que acostumbrarse, mejor a lo bueno, no?

El que mai et vaig dir ha dit...

M'agrada molt aquesta frase
Posats a acostumar-nos....millor a les coses bones!
clar que sí!
Catxis amb la neu...
de la setmana vinent no passa
petonets

Jeroni Maleuff ha dit...

Amb molt de caliu.
Per cert, l'última foto: impagable.

Anònim ha dit...

QUE MONA QUE ESTÁ CON LOS CASCOS.
BESOS.