10/1/10

L'efecte boomerang o tot el que va, torna...


Divendres. 7:00 hores. Son.
Esmorzars. Dutxes. Vestits. Corre-corre. Cotxe. Escola bressol. Petó.
Tallat.
Ràdio. Ricard. Liana.
9:00 Perruqueria i en acabat tot el dia per fer treballs. Pendents, ajornats, inapetents, amuntegats.
Arribo tard. 9:15. La perruquera no te feina. Divendres, després de vacances de Nadal. Ahir va pentinar una dotzena de nens. En aquest quart d'hora s'ha maquillat. A les 9:15 sembla una actriu a punt per recollir un guardó. I li dic. Guapa. Ullassos.
10:00 Serrell tallat. Cabell llis. La perruquera em diu, tens pressa?.
No, només he de fer treballs.
Que esperin. Seu en aquesta altra butaca.
I em maquilla. Ara som dues actrius a punt de recollir un guardó.
10:15 Impossible. No puc fer treballs.
No puc tancar-me al despatx amb dues passades de rimmel a les pestanyes.
Segon cafè. Banc. La caixera em diu, que guapa. La decisió està presa. Trucades. Organització.
Rebaixes.
Jaqueta, jersei, banyador, sostenidors per fer esport i sabates de taló.
(El que fa un pintallavis vermell de bon dematí!)
Recordo un missatge de Vodafone. Tens 120 euros per canviar-te el mòbil. Hi vaig. No hi ha cua. Telèfon nou 3G. Ni un ral. Dec inspirar positivisme. No em bescanvia els punts. Tots, encara, per a mi.
Dinar amb les meves ex companyes que no ex amigues.
 Havia de ser un entrepà ràpid. Però la que té pressa ja no en té. Li han anul•lat la classe d'anglès.
Restaurant Italià. Mitges llunes d'espinacs amb salsa de tofu. Te verd. Rialles. Fotos amb el telèfon nou.
 Qui sap com va l’aparell ja fa un temps que va passar de la cinquantena.
 Recordem el viatge a Astúries passant per Santander i el senyor que ens va fer una foto a totes tres al Sardinero, davant del Palacio de la Magdalena. No així, no. Al revés. No, de l'altre costat. I finalment és va fer una foto del seu ull.
Comiat. Petons i abraçades.
Escola bressol.
Rebuda meravellosa.
Caseta.
Banyera.
Berenar/sopar.
Dinarets a la cuineta. Vestim la nina. Contes.
Papa.
Bibe.
Llitet.
Peli de pirates amb l'Errol Flynn.
M'adormo al sofà arraulida amb els peus a la seva falda.
I els treballs? Oblidats sobre la taula del despatx.
Demà.
Tot el que fa una rialla de bon matí i una floreta sincera.

3 comentaris:

EQMEVD ha dit...

Fantàstic!
Jo continuo davant els treballs.
Ens mirem les cares, ens avaluem, però cap dels dos fa la primera passa
aix...
i sense passar-m'ho bé...:(
Tinc ganes de veure't

crisberman ha dit...

què xuli!
doncs jo per aqui... em caldria una setmana més de vacances i voldria trobar també aquesta perruquera... les amigues... les riatlles...

La Gallina Marcelina ha dit...

EQMEVD. Jo també tinc ganes de veure't!no saps quantes!!!!! yiiiijaaaaa
Cris, la perruquera abans vivia i tenia la perru a sota casa meva, ara la té al poble del costat.
Ja et passaré el telèfon... fa unes metxes tricolors estupendes ;)