He de reconèixer que em costa fer despeses importants sobretot quan es tracta d'adquirir banalitats.
(dit d'una altra manera, sóc garrepa i sospeso els pros i els contres fins a l' extenuació...)
Serà perquè anys enrere, en diverses ocasions, em vaig trobar sense un ral ni a la butxaca ni al banc.
Recollint les monedes oblidades pels calaixos i sota els coixins del sofà per comprar-me tabac...
Menjant arròs i pasta i espoliant la nevera de la meva mare...
I em maleïa els ossos:
- si no m'hagués comprat aquelles sabates... Si no hagués anat tant de festa...
Mil eurista? No, ni de bon tros! No era ni tres-cents eurista!
i vivia... i anava fent... encara no sé ni com... i vivia feliç!
Hi ha una oferta irresistible.
- Fes el favor. Compra-te-la. Fa mesos que la vols. Ja vam quedar que te la compraries. Havia de ser el teu regal d'aniversari. Quin problema hi ha?...
- D'acord. Me la quedo... Però saps què? Si ve una guerra ens la podem vendre i sinó faré fotos per deixar-ne constància...
Com una cabra!
1 comentari:
Per ser justos he de rectificar... sóc garrepa segons per a què... pq m'acabo de gastar uns calerons amb una crema absurda i una massatges... i he tingut zero remordiments...
jijiji....
Publica un comentari a l'entrada