27/4/11

Avui...



Avui em llevo amb un somni inquietant encara rondant-me.
Faig les paus amb mi mateixa. Les he de fer.
Em perdono les estupideses, fins la propera errada.
Fins que em torni a pelar els genolls en la propera ensopegada.
(Em dibuixaré un sol de mercromina a la ferida. "Cura sana culito de rana")
Aprendré a aixecar-me amb dignitat, un altre cop.
O amb indignitat, tant se val.
Al cap i a la fi, aconseguir posar-me dempeus per créixer un pam, és el camí.  
Per dins sóc més gran. Una mica més gran.
Un dofí rosa que fa tombarelles i menja sardines en una enorme piscina
i que es pregunta, -sempre s’interroga- sobreviuria en l’inhòspit mar o sóc, definitivament, una pirata de peixera?

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Mira d'explicar-te el somni. Ja veuràs com deixa d'inquietar-te.
"Un sol de mercromina a la ferida"...Aquesta frase només pot expressar-la una Núria!
Tingue's un bon dia, gallineta. Això és el que ets. Una Gallina Marcelina.
Petons1

Anònim ha dit...

Ets molt especial. Però sobre tot vals moltísim
Puri