5/4/11

Fent temps...



Esperar.
Esperar el demà.
Que arriba ràpid.
Que ja ha passat.
Un altre demà
i un altre
i un més.
Infinits demàs
que esperem
amb impaciència.

Publicado por

3 comentaris:

Pilar ha dit...

De vegades he esperat aquest demà amb ànsia, fins que em vaig adonar que no calia ja que en arribar-me tornava a ésser avui.
De vegades m'he sentit un Faust, demanant al temps que es detingués, per poder assolir la bellesa d'un instant, fins que em vaig adonar que la bellesa empresonada no m'agrada, que la prefereixo lliure, envaint molts instants, i de diferent manera.
Amb tanta contradicció, em faig un embolic i he decidit no guiar-me pel temps.
Bon dia, gallineta.

6 d’abril del 2011, a les 9:24
res ha dit...

quan el vent bufa de nord
quan el gris ha vençut els colors
segueix pesant el pas del temps
salut estimada!

8 d’abril del 2011, a les 9:59
La Gallina Marcelina ha dit...

Pilar, jo també m'embolico amb el temps. Mai porto rellotge. I mira que me'n regalen...
Per exemple, sóc incapaç de saber quan canvien l'hora si l'avancen o la endarrereixen. ;)
Mq, que bé m'aniria un bon cafè d'aquesta cafetera teva italiana... amb una mica de llet, jo sóc més de tallats. I amb unes galetes, ja posats, oi?
gracies estimats!

8 d’abril del 2011, a les 10:37

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)