Torno a estar asseguda a les escales de l'escola.
Torno a treure de dins de la meva bossa-sac enorme vermella l'entrepà de Nocilla ( el got és de les Monster High, divinas de la muerte) i el tupper amb la poma golden tallada en juliana (que m'acabo menjant jo).
Torna a queixar-se la Núria, ella volia l'entrepà de xoriço.
Es torna a menjar l'entrepà de l'Edgar. (Ell el porta de xoriço).
Es tornen a abarallar a les escales de l'escola.
Les mares fan el cul gros, com el meu. Els gelats de l'estiu han passat factura.
La Susi i jo riem. Ella començarà àrab.
Els nens s'empaiten. El món s'atura. Em miro la Núria. Ha crescut un pam.
Aquest estiu totes dues hem crescut un pam.
Torno a estar asseguda a les escales de l'escola.
Però sóc més alta, un pam més alta.
Els nens juguen a empaitar-se.
La Susi riu i jo també.
I jo, també.
Baby I want you - Amos Lee
3 comentaris:
Les escales de l'escola són un camí amb possibilitats infinites.
Se't ve més riallera, més alta,Pili. T'ha provat l'estiu...
jajajajajaja i la Susi segueix rient.... ets auténtica Pili
I que ve que es veu el món des de l'escala de l'escola...I cada any se'n veu un trosset més , en proporció a la crescuda feta a l'estiu...
Molt divertit l'estira i l'arronsa dels entrepans, aquestes mares que sempre posen el que menys els agrada i és clar, després passa el que passa. Seria bo fer un pacte nutricional, je, je!!!
Publica un comentari a l'entrada