18/9/12

Giragonses a l'esquena...






La veu m'atrapa. 
Sons com gotes de pluja fina relliscant suament per les parpelles tancades. 
Com els tous dels dits resseguint-me l'esquena.
Dibuixant rínxols imaginaris, 
tombarelles de dofí, 
espirals de Fibonacci, 
isòbares recargolades, 
vuits horitzontals fins l'infinit. 

Em quedo atrapada en la teranyina de la veu dolça. 

Giragonses a l'esquena.

Em quedo atrapada en els silencis. 

3 comentaris:

esborrall ha dit...

Les espirals ballen i s'entreguen a la tebiesa del poema.
El perfum de l'estrofa dibuixa la carícia.
Tot gira a partir d'un punt central; fins i tot el silenci, que viatja des de lluny.

M. Roser ha dit...

Una dolça veu t'atrapa amb les seves teranyines...
Però també t'atrapen els silencis...

És com un pentagrama emocional!
Petons.

res ha dit...

atrapat
llegint-te sent olor de màgia
passejant per l'aire
sent el.lipses diferents
però familiars
mesclant-se en teranyines transparents
surant entre trunyelles
i camins entrellaçats
silenciat
per dos mons
d'incògnits astres
penetrats de màgia

besades platejades de setembre