25/9/12

Suposo...

Arthur Rimbaud - Iluminaciones - Veladas


Dec haver fet alguna cosa bé.
Suposo. 
No sé ben bé el què.

Llegeixo a la banyera.
Aigua calenta.
Amos sonant al radiocasset fúcsia.
So simple. 
No respira el radiocasset. 
Respiro jo. 
Inspiro i expiro, a la banyera.
Llegeixo Rimbaud. 
Auto regal madrileny, en aquell viatge en el qual vaig créixer un pam a Conca. 
Encenc el llum de quars rosa.
Obro l'ordinador.
Wilco.
Col·loco els dits a sobre del teclat. 
Tanco els ulls.
Sento pessigolles. 
Un centpeus pessigoller des del fons de l'estómac fins els dits.
Sona el timbre. 
Qui deu ser?
La Susi em baixa mandonguilles.
"Cena algo decente".
Estan exquisides.

Dec haver fet alguna cosa bé.
Suposo.
No sé ben bé el què.

Un solo de guitarra. 
Ja l'havia escoltada aquesta.
Mentre li mirava el coll de reguitzell.
Geranis. 
Voldria continuar llegint.
M'ha deixat tocada. 
Ja hi he estat. 
No hi han calderes.
Ni en Pere Botero.
No hi ha bacanals. 
Hi era jo. 
I ningú més.  
He rascat os. 
M'he quedat polida. 
Suau i polida. 
Polir-se és necessari. 
Per adonar-nos que la vida ha de passar per les mans. 
Per l'olfacte, pel gust, per la oïda... 
La vista: darrera les meves ulleres noves que són iguals que les velles.
No n'hi ha prou amb la vista. 

Dec haver fet alguna cosa bé. 
Suposo.
No sé ben bé el què.


sky blue sky - wilco






2 comentaris:

Pilar ha dit...

M'has emocionat.

M. Roser ha dit...

Segur que has fet moltes coses bé, pensa, pensa...
M'imagino un radiocasset respirant...
I sí, la vida ha de passar per tots els sentits, fins i tot pel del gust, compartint les mandonguilles de la Susi.
Petons.