.JPG)
Passo l'escombra i la torno a passar.
Vesteixo nines i endreço retoladors.
Inspiro i expiro,
mentre escolto a hippis australians.
Vaig cap a la llum.
L'esgarrapo amb les ungles.
M'hi aferro
en una postura incòmoda
que em permet un equilibri inestable.
No hi ha cridòria.
No hi ha lluita per passar la pinta.
Només la música i l'escombra,
per ocultar l'absència
d'un cordó umbilical que mai no es trenca.
Aquests són els danys col·laterals.
Xavier Rudd - Follow the Sun
2 comentaris:
La trobo molt quotidiana aquesta relació entre la música i l'escombra...
Ves cap a la lluna, que avui brilla ben rodona...
Danys colaterals és un dels eufemismes que més em regiren l'estomac, el van crear el US per la Guerra del Golf (la primera) i era la manera 'polite' de comptar les víctimes innocents sense que fes l'efecte que allà hi moria gent
Publica un comentari a l'entrada