8/5/08

Tinc un balcó de dos metres d'ample

Tinc un balcó de dos metres d'ample.
Em toca el sol de maig a l'esquena i la brisa, un aire suau i càlid, em fa caricies als cabells.
Els cotxes llunyans a la carretera i el tallador de rajoles al bloc del davant són el meu fil musical.
S'acaben incorporant al meu jo, com si es tractés del zum-zum de la nevera.
Sento plaer.
I els ocells que viuen en els arbres del passeig.
Sento un plaer molt més ample que dos metres.
Tinc un neguit dins l'estómac, com una bola d'energia latent, de pessigolles dolces, que vol sortir per les mans, pels dits, pels peus, pel pit, pels ulls, pel sexe.
Si no fos tant mandrosa correria i saltaria per l'horta i colliria roselles per fer un bon pom i el posaria en un gerro per contemplar la primavera també des del sofà del menjador.
La primavera explosiva, com un pit ple de llet, que un nadó golut s'empassa prement el pit amb una maneta minúscula.

Tinc un balcó de dos metres d'ample.
Qui necessita res més.

1 comentari:

Anònim ha dit...

HI HAVIA UNA VEGADA: UN CONTE QUE MAI S'ACABAVA, CADA DIA TORNAVA A COMENÇAR DE NOU. TOT I QUE EL CONTE CADA DIA COMENÇAVA DE NOU SEMPRE ERA DIFEREN.
I AQUEST DIA VA COMENÇAR AIXÍ,
HI HAVIA UNA VEGADA:
BULILA