5/8/08

Obert per vacances, tancat per feina...

Ja era hora, direu alguns. Potser sí, potser no... tant se val. Molta feina, de la que xucla, de la que absorveix fins deixar-te seca. Les engrunes per la família. Per mi? Res. Zero. Buit. Només la satisfacció de la feina bastant ben feta i sobretot, acabada. Finalitzada, finiquitada... Es tanca un cicle, se n'obra un altre. I ara? Feina que xucla? No massa. Temps per la família? Escasseja. Temps per mi? No tant com voldria. La calculadora falla.

3 comentaris:

La Gallina Marcelina ha dit...

Quan en Murphy diu que no és que no.
Porto uns quants intents a escriure de nou al blog. Se'm penja internet. No puc pujar fotos... Però que és això!! Els elements en contra meva... però venceré!

Anònim ha dit...

Segurissim ets la nomber one.
bulila

El que mai et vaig dir ha dit...

els números del temps només quadren quan els deixen de comptar.
Ho vaig llegir a Momo de Michael Ende.