4/4/11

Sosté Pereira...

Ella va acabar el llibre ben entrada la matinada, sosté. Es va quedar una estona indefinida mirant el sostre de l’habitació i el llum de vidre glacejat amb incrustacions de coloraines. Aquella mitja esfera, recorda, la van comprar el seu marit i ella a Andorra, sosté, en una botiga de llums al costat del pàrquing del Fener. Va pensar en les eleccions andorranes que havia seguit aquell mateix vespre amb el portàtil a la falda i un casquet a l’orella mentre Ii donava el sopar a la seva filla. Al DVD la criatura mirava els dibuixos del Tren Thomas i, intercanviant els papers la filla li donava pastanaga a la mare. Menja, va dir-li la nena. Menja, que seràs un conill. I la mare va obrir la boca i es va empassar el palet cruixent de pastanaga, sosté.
Mentre els seus pensament divagaven mirant el sostre de l’habitació a la penombra va sentir estossegar la nena, la petita que dormia a la seva habitació a l’altre costat del passadís. Va parar l’orella amb atenció. Després només va sentir l’absència de so o el so de la nit, sosté. Va tancar el llum de la tauleta i va abraçar el seu marit fent la posició de la cullera. Era la seva posició preferida per agafar el son, ella l’abraçava per l’esquena, la seva panxeta contra el cul d’ell. Fer la cullera i acariciar els peus aliens amb els propis peus, quin plaer més agradable, va pensar, sosté . Al marit no li agradava gens aquelles pessigolles a l’empenya i es protegia dels atacs nocturs amb mitjons. Va recordar com la seva germana, la darrera vegada que van dormir juntes, va treure els peus fora del llit per evitar l’embestida de la coala. A les fosques va somriure sentint l’escalfor del cos del seu marit alhora que recordava la darrera nit que va dormir amb la seva amiga, la Lorena . La va abraçar per l’esquena amb les mans entrelligades a  la cintura. A ella, a la Lorena, li va agradar aquell nus de mariner de braços i peus, no li van fer gens de nosa. Això li va explicar l’amiga a l’endemà al matí, sosté.
Quina llàstima que el llibre s’hagués acabat. L’havia assaborit, paladejat, digerit amb calma. Va pensar en quina de les seves ànimes estava lluitant per obrir-se pas i quina d’elles havia de liderar la seva personalitat durant una temporada.  Tan se val. Demà serà un altre dia. Sense orenetes, tot i que ella ja n’havia vistes algunes.
Del matí següent només recorda que les cigonyes la van posar trista, sosté.

3 comentaris:

Pilar ha dit...

Tant se val l'ànima que triï de les dues que té. El principal és que les cigonyes no la possin trista.
M'agrada molt l'abraç cullera...I l'ambient íntim que has aconseguit, sosté.

La Gallina Marcelina ha dit...

Pilar, tinc una sorpresa per a tu que demà et faré arribar ;)
Gràcies per seguir-me, jo també et segueixo.

Pilar ha dit...

Guais! :-)
M'en vaig a dormir, perquè arribi aviat demà!