27/6/11

Embarbussament...



Converses asèptiques com una maleïda llista de la compra.
Veig més enllà i les paraules -ni les escrites, ni les parlades- no concorden amb els gestos.
O és això, o he perdut el sisè sentit, l'aràcnid, si és que mai no l'he tingut...
Llegeixo a la piscina una novel·la policíaca que està prou bé.
(Mort a la Fenice de Donna Leon i si es mulla no passa res).
En Brunetti recorre Venècia buscant pistes. 
Ell sí que en té de sisè sentit i una memòria envejable.
"M'agrada molt mogollón"
;)
A mi també m'agrada que t'agradi el Murakami, EQMEVD, però, a mi, m'adorm...

Passo... fent passes... de puça... passota... amb en Papasseit... que qui dia passa any empeny ;)


Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Papasseit - Fragment Mester d'Amor

P.D. La meva filla està en la fase dels perquès. Un dels darrers ha estat:
N: Mama, perquè tens una aluga al font?
Jo: No, cuca, això no és una arruga. Això és una fina línia d'expressió...
Perquè no tinc pas resposta a tots els perquès.


4 comentaris:

Pilar ha dit...

Els embarbussaments són un dels millors exercicis per a la memòria. No tant com les coreografies que ens munta el Cèsar al voltant dels steps, però. Aquestes, són embarbusaments enrevessats, enraviadament complicats.
A mi m'avorreixen les novel-les policíaques i em desperta el Murakami...Sort de la Núria, que trenca el fil del teu post i fa oblidar qualsevool desacord, amb els seus per què!
Com m'agradaria observar el món amb els seu ulls. No se li escapa res! ^0^

onatge ha dit...

El quee més m'agrada és la pregunta de la teva filla, l'hi hs de dir qeu "l'aluga" és un polsim de joventut acumulada...

Des del far una abraçada.
onatge

Carme ha dit...

T'he trobat a ca l'onatge i com que he vist que estàvem molt d'acord... he vingut fins aquí a llegir-te.

Un post que inclou una piscina, un llibre, Murakami, Salvat Papasseit i la fase dels perquès no pot ser res més que un post fantàstic.

Besa de nou, que la vida és comptada!

(amb perdó i afegeixo el punt d'exclamació)

La Gallina Marcelina ha dit...

Hola Pilar!
Em vaig llegir el super famós Tokio Blus del Murakami i em va agradar, molt, però el vaig trobar lent... Una amiga m'ha dit que el 1Q84 li està agradant molt mogollón. Em va encantar la frase! Molt mogollón! Perquè és com refrescar el Murakami.
En fi, ruqueries meues...

Onatge, quan em torni a preguntar perquè tinc una arruga li diré que l'Onatge m'ha escrit dient que és un polsim de joventut acumulada. M'encanta aquesta definició! gràcies! Les nenes de 3 anys són moooolt llestes!

Carme, quina rialla més franca! amb diversos signes d'exclamació!!!!

Abraçades des del corral.
;)