17/6/11

M'agrades...

 
Et faria petons a cada moment.
Ets adorable, un sol.
No puc fer altra cosa que perdonar-te totes les bajanades,
els canvis d’humor,
la teva bipolaritat incipient
perquè vals molt la pena.
M'agrades.

No, no et sobra ni et falta de res.
Estàs bé. Molt bé.
No, no comencis amb el greix i el no greix.
No, no em parlis ni d'arrugues ni de potes de gall.

M'agrades molt. Moooolt.

I quin cabell! Sedós.
I els ulls? Dues llanternes.
I tot et va alhora, oi?
D'acord, ell genoll et grinyola, però escassament.

Mirall, mirall màgic, oi que sóc la més guapa del regne?

http://youtu.be/KuD8PgPbKaY

3 comentaris:

Pilar ha dit...

M'agrada molt, però molt, com versiones un compte que em feia por.
A partir d'ara, quan pensi en la Blancaneus la veuré segura i enamorada...La qual cosa m'agrada, molt i molt i molt!

L'autoestima és importantíssima!!!

Continua alegre, gallineta. ^0^

Montse ha dit...

A mi m'ha fet somriure!
Divertit poema que fa pensar.

EQMEVD ha dit...

Guapissíssima, ja ho saps. No cal que t'ho digui, ni jo ni el mirall.