10/6/11

xocolata...




Ensumo la flaire del tresor del cacau
embolcallat amb lluentons i coloraines.
Desfaig el paper, amb desfici.

Trenco amb un clec sec
una unça de xocolata negra.
Negra negríssima. 
Un petita porció que se'm desfà,
assaborint-la,
amb paciència,
com un bes lentíssim ple de llavis i de llengua.

La seva aroma, negra, és el preludi.

Efluvis d’agredolços recorren la meva boca.

Xocolata a la canella, els meus mugrons.
Xocolata a la maduixa, els teus llavis.
Xocolata a la menta, els meus cabells.
Xocolata a la taronja, el teu melic.
Xocolata al pebre, entre les meves cames.
Xocolata a la pedra, entre el teu entrecuix.

Xocolata amb llet, per als marrecs.
Xocolata blanca, per als qui els hi agradin els succedanis.

Llesca de pa
untada amb Nutella,
per esmorzar.

Xocolata a la tassa
sucant-hi melidros,
per berenar.

Una porció negra,
d'autèntica xocolata,
que m'alegri la sobretaula.


6 comentaris:

EQMEVD ha dit...

Quines ganes de banyar-me en un suís i ensabonar-me amb nata :)

Pilar ha dit...

La xocolata, negra...Com la nit.

res ha dit...

xocolata negra
85%
regat per tots els recons
bon berenar
a totes hores
salut estimada!

La Gallina Marcelina ha dit...

EQMEVD, gofre de nutella...

Pilar, Xocolata, negra... Com una bona migdiada ;)

MQ, la perfecció, xocolata negra al 85%, més és massa amargant...
regat per tots els recons
i estic d'acord
aish... la xocolata...

onatge ha dit...

He gaudit i assaborit la teva xocolata...

Des del far amb la xocolata als llavis.
onatge

res ha dit...

gràcies
bona nit estimada!