9/11/11

Escriure...




Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.
Fa uns dies que aquesta màxima em martelleja.
La vaig escoltar de la veu d'una historiadora. Divendres. A la presentació del seu llibre. La guerra. Els morts. Els bàndols. El poble.
Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.
EQMEVD se'n va a fer un cafè.
He estat temptada d'anar-me'n amb ella al forn de pa a sucar-hi un magdalena. D'aquelles integrals o farcida de xocolata... Una magdalena.
Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.
Mai.
Ningú.
Mai.
En qualsevol cas, jo sí hauré de llegir-ho, ni que sigui un sol cop, per mirar que no hi hagi faltes, que tot plegat tingui sentit...
Ara.
Jo.
Ara.
Quina estupidesa de post.
Mai. Ara.
Ningú. Jo.
Escriure. Fer-ho com si mai, ningú, no ho hagués de llegir.
Escriure. Fer-ho com si ara, jo, ho hagués de llegir.
...

6 comentaris:

Montse ha dit...

Si senyora. Escriu!
M'agrada llegir-ho.

EQMEVD ha dit...

Ets la gallina més reguapa del món. Jo sempre tinc ganes de llegir-te, princesa de la boira :)

Rafael Meyerhofer ha dit...

...no pateixis...no ho hem llegit :)

Pilar ha dit...

...Escriure...

fanal blau ha dit...

Noia...havia perdut l'enllaç, però així retrobada, jo continuaré llegint, ni que sigui, de vegades, en silenci.

carina ha dit...

Escriu, escriu molt, ho fas bé, molt bé.