8/5/12

El fill del rellotger...


Vet aquí el fill del rellotger: un noi amb una jovenesa imprecisa, barbamec, de pell fina i cara pigada i amb tot de cabells blancs escampats en una testa ben farcida (per dins, d’idees, de lletres i de música, i per fora, amb una bona mata de pèl).

Aquesta incapacitat per a calcular-li l’edat era deguda als seus jovenívols i enormes ulls curiosos i transparents, d’una banda; i de l’altra, perquè feia només una setmana que havia deixat de fer petons de teenager.

Curiosament, el fill del rellotge mai no duia rellotge. Tenia, sempre, tot el temps i de tant que en tenia, no sabia què fer-ne.

“Què faig?”, es deia, “aprenc a tocar la guitarra?”, “escolto música klezmer?”, “llegeixo els clàssics japonesos",  "o me’n vaig a fer un vol a la platja?”.

Tenia tant de temps que no acabava de comprendre com era que mentre la resta de la humanitat es maleïa per no disposar-ne, a ell li’n sobrava.

El que no sabia el fill del rellotger és que tenia la capacitat d’aturar-lo, de congelar-lo, creant escenaris plens de màgia. Com quan els pagesos ruixen amb els aspersors els ametlles florits  per tal que no es glacin, mantenint-los a zero graus.  

El que no sabia el fill del rellotger és que eren els seus ulls curiosos i transparents de serp encantadora els que aturaven el temps com una Sherezade masculina, enigmàtica però dispersa.

El fill del rellotger tenia tot el temps. El tenia tot.

Kroke - Time

1 comentari:

Pilar ha dit...

M'enamoren els personatges dels teus contes.Aquest és un savi, amb una capacitat imposible: Ser conscient que som temps...Això és el que he percebut.
El vídeo és un regal de temps afegit. Gràcies!