26/4/08

Després del curset


N'he criat a tres.
I a mi que m'importa, com si n'haguéssis criat tres mil.
Trec les urpes, estic més gallina marcelina que mai.
El meu bebé, meu, només meu.
Te els ulls inflats i els llavis també, sospira de tant en tant i la veu ronca.
Ha plorat una bona estona.
De qui és la culpa? De ningú, seva segur que no, i meva?
I si en tinguéssis sis?, em diu. Sis vegades amb el cor trencat.
Em fa mal l'estòmac.
És injust, puta hipotèca! En dos setmanes començo a treballar.
Coc coc coc! Vine pollet, vine, que la mare et bressolarà.

1 comentari:

Anònim ha dit...

M'he emocionat llegint aquest text sempre he dit que ho fesis(escriure) i ara et surt sol.
us estimo.
Bulila.