8/4/08

Les cosinetes

La Núria i la Paula és van conèixer face to face aquesta Setmana Santa.
Difícilment podran jugar tant com ho van fer plegades les seves mames.
Les separen molts quilòmetres.
Difícilment podran jugar al carrer amb les bicicletes o a fer túnels als munts de sorra de les obres o a fer cabanes de pedretes i fang o a saltar a la goma o a tirar la pedra.
Les separen molts anys d'aquella vida al carrer.
La meva mare jugava a les tabes, uns ossets de pollastre pintats de colors. Em sembla tant antic!
El mateix els hi passarà a les cosinetes més avesades a jugar a l'ordinador que a embrutar-se els pantalons heretats i amb genolleres.

1 comentari:

Sol Solet ha dit...

A que coi jugaran els nostres fills?
Tancats als parcs plens de mares vigilants, engabiats, controlats, gaudint d'una estona de falsa llibertat.
Mares (encara es veuen pocs pares als parcs) que fan la tertúlia i que presumeixen de les fites dels seus fills, engabiades, espectants, gaudint d'una estona de falsa llibertat.
Vides virtuals com els jocs dels nostres fills.