Quina llauna, vivim la vida a contrarellotge.Com si no provoqués ja prou angoixa un tic-tac insaciable que corre constantment cap a l'infinit, cap al demà, cap al desprès.
Ens ha tocat viure en una societat que no conta les hores, les descompta, conte enrere per fer-ho tot.
Em queden dos dies, dures hores, dos minuts, dos segons per a fer.... el que sigui que haguem de fer, important o no.
Anotem a l'agenda tal activitat, tal reunió, tal trobada o tal tasca a mesos vista i anem descomptant el temps, que com una gota malaia que va cruspint-se pàgines i pàgines de l'agenda. De fet, escric ara més pendent del rellotge que d'una altra cosa.
He d'enllestir un milió de coses i el temps no s'atura...
Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, .......
5 comentaris:
És el rellotge més hortero que he trobat. No n'hi havia en tota la web un de més rosa i cursi...
no. No n'hi havia cap altre de pitjor. Segur :)
però no facis cas del rellotge. Respira. Un moment. Només. Para i respira.
Jo ara tornaré llegir el comentari, a veure si em faig cas també.
Petons
El temps passa tan depressa que ja ni ens recordem gairebé ni del Pichi, ni de la Selva Virgen, ni del Si lo se no vengo, ni dels Cocs. Però per sort ara valorem el temps amb pes, amb talla, amb gatets que rondinen a la nit i cosines que es retroben, tan mateix van fer les seves mares a la Selva Virgen o saltant a les Tometes. Ai el temps que hem viscut, però ai encara tot el que ens queda per viure. Que us sembla si tanquem l'agenda i quedem per saltar a les Tometes!!!! Allà us espero als que vulgueu venir. Un petonàs Gallineta meva
ets un sol Parri, tu i el troncomobil sou únics!
les Tometes... la selva virgen... pelos de bruja, no que los tengo de pinsesa...
tic-tac, tic-tac, tic-tac....
Elquemaietvaigdir, sí que n'hi havia de rellotges pitjors, però no massa més...
respirar... parar i respirar....
el que vull fer en realitat és tornar-me'n al llit...
Publica un comentari a l'entrada