Ho confesso, no m’agrada netejar. Tinc la sensació que malgasto el temps.
M’agrada que estigui tot net i endreçat, que brilli el terra i que tot faci bona olor, però no m’ho passo bé fent les feines de casa. Ni el dinar.
Mentre vaig feinejant, penso en les coses que podria estar fent… -llegint, nadant a la piscina, buscant informació a l’ordinador, fent fotos, jugant amb la Núria- i que no faig.
T’explico una de les meves rareses fins ara inconfessable: tanco els ulls i imagino que netejo amb la imaginació, (ara trec la planxa, obro la taula, ja tinc planxades les camises, els jerseis, els pantalons...) però el millor de tot plegat és que un cop obri de nou els ulls les feines ja estaran fetes de veritat…
Quina llàstima que no tingui poders mentals…
Ja ho veus, si jo fos l’Uri Geller no em dedicaria a doblegar culleres amb la ment, em dedicaria a netejar-les…
3 comentaris:
JA, JA, JA, QUE BO, I PENSAR QUE L'URU GELER, NO MES DOBLEGA CULLERES.
HAUREM D'ESPERAR QUE SURTI EL ROBOT
MINYONA.
BULILA
jo també vull súper podeerrrs!!!!
Això, o arribar a casa un dia i que el nostre company de pis et digui...mmm, saps? he vist que hi havia pols i després de treure-la he aprofitat per fer els vidres.
això sí que és ciència ficció!!!
ja ho pots ben dir, ja...
Publica un comentari a l'entrada