
He sigut víctima de’l xantatge emocional més barruer del món.
La meva filla de 9 mesos en sap un niu de fer xantatge emocional.
A més, comença a dominar diferents estils, si no li funcionen els plors sense llàgrimes i els crits desesperats comença a fer-se la simpàtica, a fer les rialles més falses que he vist mai, a demostrar tots els seus aprenentatges i progressos.
Em fa hola amb la maneta, acluca els ulls, t'ensenya les dents noves, fa cara de dolenta, arrufa el nas, treu la llengua, fa la pedorreta i... diu mama mirant-te amb ulls brillants de dibuix anime o manga japonès.
Sóc víctima d'un xantatge emocional pur i dur i en comptes d'enfadar-me o sentir-me ofesa he de girar el cap enrere perquè, no ho puc evitar, m'entren ganes de riure.
1 comentari:
Quina gràcia veure la Candy Candy associada al títol de xantatge emocional. Allò sí que era xantatge!!
Si que són llestos els bebès!Ho perceben tot!
Publica un comentari a l'entrada