18/11/08

Martí, Martí, tens pipí?...

Fa uns mesos l’aigua de Catalunya s’acabava. El pantà de Sau sortia per la tele buit i desolat, ple de rodades de cotxes i de turistes hàbits de fotografies, dia sí, dia també. Aquest cap de setmana vaig pujar a Andorra i us he de dir que el pantà d’Oliana fa un goig que enamora, gairebé ple fins dalt, com feia anys que no es veia. Però efectivament, no ens enganyem, l’aigua també està en crisis. I si no que els hi diguin als de la Nasa.
Fa molt de temps Jesús va convertir l’aigua en vi a les bodes de Canà (se suposa que els convidats no havien de conduir els seus carros a la sortida de la festa), però es que darrerament la cosa està empitjorant moltíssim. Es cert que en temps de crisis cal estalviar per si venen encara més maldades, però els de l’Estació Espacial ho estan duent al límit. Acaben d’inventar un dispositiu per reciclar aigua que processarà l'orina de la tripulació per a consum comunitari. Mmmm.... aigueta...
"Vam fer proves per provar l'aigua amb els ulls tancats", ha comentat el principal enginyer del sistema, Bob Bagdigian. "Ningú va tenir grans objeccions. A més d'un feble gust de iode, és tan refrescant com qualsevol altre tipus d'aigua", ha afegit.El científic no ha deixat dubtes de l'èxit del procediment. "En tinc una mica a la nevera", ha destacat. "Per mi té bon gust", ha afegit.A més del dispositiu per reciclar aigua, l'Endeavour transporta dues petites habitacions, el primer refrigerador de l'estació, un nou equip d'exercicis, i potser el més important per a una tripulació que creix, un segon bany. (És clar, no s’ha de perdre ni una gota!)
Sabeu que em fa por? Que molts invents que primer s’han dissenyat i han provat els astronautes, com ara els circuits integrats precedent dels PC d’avui en dia, el tefló que recobreix les paelles perquè no se’ns enganxi la truita s’utilitzava als vestits espacials, la beguda TANG tant refrescant a l’estiu o el velcro, ara formen part del nostre dia a dia....
I ja que acabarà aquest invent integrant-se en les nostres vides, es poden començar a fer plans pilot. A la propera sequera en comptes d’un mini transvassament del Segre o de l’Ebre, l’àrea metropolitana pot provar aquest meravellós invent, que de primera matèria no els en faltarà. Per alguna cosa els hi diuen pixapins, no?

2 comentaris:

Elisabet ha dit...

Crec que aquest hivern, de cara a l'estiu que ve ens hauríem d'anar acostumant a beure cervesa.
No hi ha encara valles publicitàries de San Miguel que l'anuncíen com la cervesa de Lleida?; La Nostra en diuen, doncs crec que ha arribat l'hora de fer-los-hi suport.
Perquè jo reciclar, reciclo; però fins a un punt!

La Gallina Marcelina ha dit...

jajaja! estic amb tu... fins a cert punt... i menys "aigüeta" comunitària... ecs!