22/5/11

El món roda i roda...


Dies estranys i farcits.
El cap com un timbal em ressona.
Cares i mirades i paraules i somriures... buits.
Ballo al ritme del piano d’en Nyman danses hipnòtiques,
donant tombs i tombs com una baldufa
sense deixar de mirar-te els ulls, estràbics.
Dies farcits i estranys.

3 comentaris:

Pilar ha dit...

El meu profe d'estils, sempre diu que no has d'apartar la mirada del mirral quan gires. Així evites marejar-te.
Els buits sempre em fan pensar.

mq ha dit...

dies plens
farcits d'estranys
i que rodi
dansant amb michael
salut estimada!

La Gallina Marcelina ha dit...

Pilar, que balles? m'ho hauria d'haver imaginat!

Mq, dies farcits d'estranys... no ho saps prou bé! salut!

besets i abraçades virtuals.