17/5/11

Oh! Bell Oracle...



Bloguejo, viatjo per pàgines alienes -petits mons de Petits Prínceps i Petites Princeses- i descobreixo que hi ha espurnes màgiques de zeros i uns per tot arreu.

El món -virtual i palpable- està ple de poesia.

Imagino els teus ulls radiants a l'altre costat de la pantalla.
Alter egos meus que escrivim, que llegim, que ens mostrem i que ens ocultem tot d'un plegat, darrera el forat d'un pany antireflexant.

Poetes, filòsofs, pensadors, periodistes, fotògrafs... i totes les variants femenines de gènere.
Poetesses, filòsofes, pensadores, periodistes, fotògrafes...
Somiadors i somiadores.
Éssers màgics (imagino) d'aparença normal.

M'acabo de despertar quan és hora d'anar a dormir -és irresistible el cant de sirena de la meva filla quan la bressolo- i ara estic fresca com una rosa.

El sofà m'espera amb l'oracle de la roba neta per plegar.
L'oracle de la roba neta no és poca cosa!
Et posiciones davant la muntanya de roba, dempeus, piques dos cops de mans i declames:
Oracle! Oh, bell Oracle de la roba neta! (vocatiu) Dóna’m unes calces!
(Demanar dos mitjons del mateix color i mida requereix una aclamació més solemne i, com a mínim, picar de mans tres cops).

La roba espera i espera... No té pressa
Jo encara menys.
Us llegeixo...

Mireu a baix a la dreta.
Hi ha una bona filera de blogs increïbles amb increïbles escriptors i escriptores.
Dignes, enigmàtics, màgics.

Gràcies de Res ;)

2 comentaris:

Pilar ha dit...

T'has oblidat de mencionar una sibil-la que ens convoca en un lloc determinat, que no tens enllaçat, amb la seva veu. No m'estranya que la teva filla encisi amb el seu cant de sirena. Deu ser cosa de família.
Quina Odisea, amb la roba neta desplegada i fent de vela en els vaixells de la imaginació!

mq ha dit...

imagino silencis compartits mirades penetrants (pantalles)
somriures sincers
una mirada que un dia va ser meva
gràcies
salut estimada!
molt bon escrit