16/5/11

La Gallina Marcelina 2


Aquí estic, traient el cap, renaixent.
Sento un no sé què interior, una mena de xiuxiueig, un impuls.
Moc els meus propis fils de titella.
Una passa endavant.
Sense màscares, sense disfresses, sense pseudònims, sense temors.
Sense llums, sense maquillatges, sense paper aprés.
Una passa més.
Endavant.
Sóc jo i estic aquí.




És el segon intent de renàixer.
El primer cop -la setmana passada- el Blogger em va esborrar el Post.
Té algun significat?
Ho havia de deixar estar o havia de perseverar?
La meva naturalesa és la de la perseverança...

2 comentaris:

Rafael Meyerhofer i Ribas ha dit...

La perseverança ens dona la oportunitat de der o desfer, ser un mateix, viure :)

El Blogger va donar més d'un absurd la setmana pasada...

Pilar ha dit...

Ui, ha tornat la Pili! Bon dia, maca!
Visca la perseverança! No hi ha goma d'esborrar que pugui esborrar-la.
Petons!