4/4/12

La senyora Pluja...


El despertador ha sonat fa una bona estona. La Núria s'escola al meu llit. Romancegem.

Des de la cuina ens arriben els sons apaivagats d'un nou matí. El "clinc" del microones. La porta de la nevera. El soroll de les tasses i de les culleres: El pare feineja a la cuina enllestint esmorzars.

Fa olor de cafè acabat de fer.

Núria: Mama, jo no vull que plogui. A mi m'agrada el sol. Vull sortir al carrer.

Mama: Com dius? Que no t'agrada la pluja? Això és perquè no la coneixes la senyora Pluja.

La senyora Pluja està en aquella edat fantàstica que ronda la cinquantena. Té uns pits generosos, una cintura d'abella i uns bons malucs. Li agraden els vestits florejats. Avui en duu un amb petites floretes violetes. Té la pell tant blanca i tant fina, que sembla transparent. Els cabells, negres, amb algun incipient pèl blanc escampat, els duu recollits en un monyo alt perfectament recargolat. Però el monyo no se li veu, el duu amagat sota el seu barret preferit. Un barret de safari amb ala circular.

La senyora Pluja, de vegades, sobretot a la tardor, obre una capsa metàl·lica de galetes on hi desa fotografies antigues en blanc i negre. Les mira i les remira, les acaricia, s'hi perd en els records de carrers desapareguts i de mirades que ja no hi són i plora salades llàgrimes silencioses. Quan ha acabat de mirar-les desa delicadament les fotografies dins la capsa metàl·lica de galetes, les tanca hermèticament i abraça tendrament  la capsa i somriu mentre li rellisca, galtes avall, la darrera llàgrima silenciosa.

Altres cops, la senyora Pluja, s'enrabia moltíssim quan perd la partida a la botifarra o quan li fan trampes als parxís i crida i gemega i esbufega i s'ennuega i escridassa i plora rabiüda com una nena petita.

A la senyora Pluja li agraden tant els acudits dolents de les bruixes que es pentinen que riu tant que s'esgargamella. Es pica amb la mà a cuixa i mou el cap amunt i avall rient i rient fins a espixarrar-se. És llavors quan plou i fa sol.

I en altres ocasions, quan surt l'arc de Sant Martí, que és un artista jove amb molt de talent, s'emociona tant i tant que aguanta l'alè, la pell se li esborrona i plora llàgrimes de felicitat i d’emoció.

T'agrada la senyora Pluja, Núria?

Núria: Sí, m'agrada mooolt! I mama, què li passa al senyor Núvol? I el senyor Llamp? I el Tro?

....


(P.D. La senyora Pluja, de vegades, també plora escoltant en Joan Dausà i els tipus d'interès... :)

http://www.youtube.com/watch?v=sEMnsSOlDWQ

4 comentaris:

EQMEVD ha dit...

La senyora pluja fa uns dies que viu a casa meva S'escola entre els llençols i m'acarona el cabell mentre m'eixugo la cara mullada.
Una història preciosa.
La Núria té molta sort de tenir una mare com tu.

Parrineta ha dit...

La Senyora Pluja té un amic, és un amic especial, d'aquells d'abans de pantalons curts, és un amic una mica estrany i no sempre se l'entén, parla raro i cal escoltar-lo profundament perquè diu coses amb molt de seny. El seu amic sempre és alegre però no ho demostra quan va amb la Senyora Pluja perquè ella amb la seva vitalitat ho omple tot.

El seu amic és un forçut que pot amb tot, és tant i tant especial que passa desapercebut i has de mirar a través del vidre de la Senyora Pluja per veure'l en la llunyania. Però si t'hi fixes bé, molt bé hi veuràs quelcom més.

Mira-ho bé perquè agafada de la seva mà i va gent especial, gent gran i forçuda com ell, gent intel·ligent i capaç, gent bonica i alegre, gent llesta i feliç. Si t'hi fixes molt bé fins i tot us veureu a vosaltres dues agafades de la mà de l'amic de la Senyora Pluja que no és ni menys ni menys que el Senyor Interior! Però no el Ministre, no pas, en els cercles íntims té mols mots s'anomena, força, i poder, i ganes i vitalitat i seny i ànim!

Si t'hi fixes bé de veritat veuràs com tu li dones la mà o potser ets tu l'amiga de la Senyora Pluja, ui ara no ho veig bé. Que me'n dius?

Pilar ha dit...

MMMMMMMUUUUUUÀAAAAA!!!

http://sala-delectura.blogspot.com/2012/04/trobada-al-blog-de-la-pili-garcia-com.html

Verba volant, scripta manent ha dit...

Quina senyora pluja:) M'agrada molt el teu conte. Oh, i en Joan Dausà és excel•lent, el vaig començar a escoltar amb la cançó de Jo mai mai. Un petó:)