23/3/11

Amigüitos i amigüites...


Demana un desig, bufa amb força i deixa que els angelets viatgin allà on el vent els dugui.

El vostre amic és a la mida de les vostres necessitats.
Ell és el camp on sembreu amb afecte i feu la collita amb agraïment.
...
Quan us separeu del vostre amic, no us afligiu.
Ja que allò que estimeu en ell pot tornar-se més clar en la seva absència,
com per a l’alpinista és més clara la muntanya, vista des de la planúria.

I que no hi hagi cap altra finalitat en l’amistat que no sigui la maduració de l’esperit.
Ja que l’amor que no procura altra cosa que no sigui la revelació del propi misteri no és amor,
sinó una xarxa estesa, i només les coses inútils hi quedaran atrapades.

I que el millor de vosaltres mateixos sigui per al vostre amic.
Si ell ha de conèixer el flux de la vostra marea, que en conegui també el reflux.

Perquè, quin amic busques per matar les hores?
Busca'l sempre per viure les hores.

Ja que el paper de l’amic és omplir les nostres necessitats, i no el nostre buit.
I en la dolçor de l’amistat, que hi hagi rialles i compartir de plaers.
 Ja que a la rosada de les petites coses, el cor hi troba el plaer i la frescor.

"El profeta" de Gibran Khalil Gibran.

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Tinc aquest llibre. M'el va regalar una "amiga"...Curiosament.

Les cometes estan ben posades...Malauradament.

La Gallina Marcelina ha dit...

A mi també me'l van regalar. Segurametn no reconeixeria la persona que ho va fer. Va ser a la meva primera feina, -una feina d'estiu en una càmara de fruita-, el darrer dia, la meva companya me'l va entregar. Era el seu, que ja era de segona mà.
és un llibre groguent, vellet, subratllat, amb una dedicatòria preciosa. Li tinc gran apreci i sovint el rellegeixo.

Em saben greu les cometes...
Petó!