18/3/11

Plegant veles...



 

Lluitar.
Intentar-ho.
Remar.
Fins que no quedin remordiments.
Aixecar l'ancla.
Tirar per la borda el que ens és un lastre
i viatjar a altres indrets on buscar el que necessitem.
Perquè no depen de nosaltres.
La realitat és la que és i cal assumir-la, interioritzar-la i continuar.

Aprenent de les nostres pròpies paraules.

2 comentaris:

Pilar ha dit...

És molt difícil aprendre de les nostres pròpies paraules. Sort que en sentim d'altres que ens ajuden a salpar.

La Gallina Marcelina ha dit...

Tens tota la raó, sort d'aquestes veus amigues que ens esperonen.
Forta abraçada Pilar.